En Llangandaix Banyabaix viu entre les pedres d'una vella tàpia. En Banyabaix és covard per naturalesa! Al sentir mínim soroll ja surt escuat. Un dia es celebra una gran festa al jardí i en Banyabaix decideix unir-se al grup encoratjat pels seus amics, però la inesperada arribada d'una saltamartí l'espanta tant que el llangandaix, completament esparverat, desapareix a corre-cuita anant a parar equivocadament a la casa de l'Ada Ratapinyada.

• Todos los niños y niñas de la Sala de los Canguros se sienten mejor cuando Manchitas los va a visitar.
  Aunque algún paciente sienta algún dolor, Manchitas ¡consigue hacerlo disfrutar!
• Esta es la encantadora historia de una perrita muy especial. En lugar de las visitas normales al parque, acompaña a su dueña al hospital para calmar y entretener a los niños, bebés, padres, médicos y enfermeras. Incluso aprende a saludar a un niño sordo.
• Sin embargo, un día, al salir del hospital, Manchitas sufre un accidente al intentar salvar a un niño. ¡Ahora le toca a ella ser la paciente! Así descubre lo aburrido y frustrante que puede resultar permanecer ingresada en un hospital, ¡y lo importantes que son las visitas!

También en catalán

• ¡Te presentamos a Betty y a Cosmo!
• A Betty le encanta la noche, porque trae consigo las historias más mágicas, sobre todo la de Cosmo, un oso al que le da miedo la oscuridad.
• Así pues, cuando Cosmo cobra vida, Betty descubre la oportunidad perfecta para ayudarle a superar su miedo y mostrarle la belleza de la noche.

También en catalán>> 

• Et presentem la Betty i el Cosme!
• A la Betty li encanta la nit perquè porta les històries més màgiques, sobre tot la d’en Cosme, un ós al que li fa por la foscor…
• Així doncs, quan en Cosme cobra vida, la Betty descobreix l’oportunitat perfecta per ajudar-lo a superar la seva por i mostrar-li la bellesa de la nit.

També en castellà>> 

• Tots els nens i nenes de la Sala dels Cangurs es troben millor quan la gosseta Clapes els visita.
  Encara que un pacient no estigui gens fi, la Clapes sempre el sap divertir!
• Aquesta és l'encantadora història d'una gosseta molt especial. En lloc de fer les visites normals al parc, acompanya la seva propietària a l'hospital per calmar i entretenir els nens, nadons, pares, metges i infermeres. Fins i tot ensenya a saludar un nen sord.
• No obstant això, un dia, al sortir de l'hospital, la Clapes pateix un accident a l'intentar salvar un nen. Ara li toca a ella ser la pacient! Així descobreix l'avorrit i frustrant que pot resultar romandre ingressada en un hospital, i lo importants que són les visites!

També en castellà

• Què farem ara, Ignasi? -va preguntar l'Isidre mentre anaven cap a casa-. El meu art ja no li interessa a ningú. Qui voldrà escoltar un vell violinista com jo quan poden veure un os pianista de fama mundial?
• En aquesta tendra continuació de L'os i el piano, un gos que toca el violí i el seu amic humà comparteixen l'alegria de la música i descobreixen que, fins i tot en temps tristos i difícils, la bona amistat resulta duradora.

També en castellà>>

• Un dia, al bosc, un osset va trobar una cosa que no havia vist mai. «Què deu ser aquest objecte tan estrany?», va pensar. Amb cautela, el va començar a palpar amb aquelles potes rabassudes...
• Amb el transcurs del temps, l'ós va aprendre a tocar l'estrany instrument. Un dia, per casualitat, un pare i el seu fill, que esmorzaven al bosc, van sentir els bells sons del piano. L'ós els va acompanyar en un increïble viatge a Nova York, on la seva extraordinària habilitat el va convertir en un personatge famós. Va aconseguir la fama, la fortuna i tota la música del món, però trobava a faltar als seus amics i a la família que havia deixat enrere.

També en castellà>>

La dolça i encisadora Julieta Reineta tenia un munt de germanes i una pila de cosines, però aquestes, a diferència d'ella, eren cruels i despietades. Sempre se'n reien del pobre Romeu, un gripau com cal, estimat per tots al jardí però amb un físic que no l'acompanyava.

La Josefina era feliç en el seu amagatall a sobre del galliner. Però un bon dia quan va tornar a casa seva es va adonar que algú s'havia entretingut a empastifar de fang les parets. Les orenetes havien decidit construir allí el seu niu i a partir d'ara la ratolina hauria de compartir la seva llar, perquè aquesta era una senyal de bona sort, segons li havia explicat la seva amiga l'Amanda Musaranya.

En Ramonet va ensenyar als seus amics un meravellós descobriment que acabava de trobar al jardí, una figureta misteriosa que creia que li donaria sort. Però en realitat es tractava d'una fava amb la que decideixen poder proclamar al seu nou rei. Les bestioles fan córrer la veu sobre la gran celebració que s'està preparant. Tothom tindrà la possibilitat de convertir-se en rei.

A Jaime le han puesto gafas. Pero le da vergüenza llevarlas en clase. Hasta que un día, gracias a sus gafas nuevas, logra encontrar la mascota del colegio. Luego dará con bufandas, gorros, patines y toda clase de objetos perdidos. Jaime descubre así que con sus gafas es capaz de ver cosas que los demás niños no alcanzan a ver. Ve tanto, y tan claro, que se hace famoso.Y resuelve misterios. Una mañana, en el colegio, logra averiguar quién miente y quién dice la verdad. Por eso, sus gafas rojas parecen gafas mágicas. Cuando él se da cuenta, ya nunca más quiere ir a ningún sitio sin ellas.

Un lladre voltava pel jardí. En Ramonet n'estava segur. Les seves pastanagues, els seus enciams i les seves cols desapareixien de l'hort tan bon punt girava l'esquena. Estava segur que un conill era el culpable, i per això va anar a buscar la seva lloriguera, però cau només hi va trobar un barret de copa alta negre i llustrós. De cop i volta, de l'interior del barret va sortir un conill blanc com la neu.

• Què et semblaria anar a viure en una casa flotant?
• I en una casa dalt d'un arbre i tenir de veïns ratpenats i ocells?
• O potser t'agradaria més viure en una casa feta de gel o en una de subterrània al mig del desert?

També en castellà

Hormiga Edelmira era la más pequeña de la comunidad de obreras del jardín. Todos los días salía en busca de comida con sus hermanas, pero todo lo que encontraba era demasiado pesado para transportarlo o demasiado grande para ella. Todas sus compañeras se reían de ella y, finalmente, un día la reina de las hormigas mandó expulsar a Edelmira de la colonia por no ser capaz de cumplir con su tarea.

• Érase una vez un monstruo solitario que vivía en una cueva apartada. Se llamaba Hilario.
• Un día, Hilario conoce a un caballero diminuto, Sir Percival el Temerario. Las cosas entre ellos no empiezan precisamente bien, pero ¿es posible que un caballero y una bestia acaben siendo amigos?
• Averígualo en esta tierna y divertida historia sobre la importancia de ser amables con los demás.

También en catalán

Vídeo

• Hi havia una vegada un monstre solitari que vivia en una cova aïllada. Es deia Hilari.
• Un bon dia, l’Hilari coneix un cavaller diminut, Sir Parsifal el temerari. La relació entre tots dos no comença gaire bé, però un cavaller i una bèstia poden arribar a ser amics?
• Esbrina-ho en aquesta història tan tendra i divertida sobre la importància de ser amables amb els altres.

També en castellà

La vieja Guadalupe Topo ha perdido su querido tesoro. Lo había escondido en un lugar seguro, una pequeña y elegante madriguera, pero ahora ha desaparecido. Remueve cielo y tierra por todo el jardín, busca entre las flores de Abeja Teresa, le pregunta a Escarabajo Gustavo después de atropellarlo por la prisa, pero su tesoro sigue sin aparecer.

Hi havia una vegada una papallona que es deia Gregori i vivia al jardí, en una caseta envoltada de margarides, lliris i rosers. En Gregori es delia per estar entre les flors i s’hi passava tot el dia. Quan el sol es ponia se’n tornava cap a casa. Un matí, quan va anar a veure les seves estimades amigues, es va quedar ben parat, perquè totes estaven tancades.

Érase una vez una mariposa llamada Gilberto que vivía en una casita rodeada de margaritas, entre perfumadas azucenas y rosales trepadores. A Gilberto le encantaba estar con las flores y se pasaba todo el día con ellas. Cuando se ocultaba el sol, volvía a su casa. Una mañana, al ir a visitar a sus amigas las flores, se encontró con que todas estaban cerradas.

En Ramonet era petit com un polze i vivia en una encisadora caseta en forma de bolet al jardí de les Bestioles Curioses. Al follet li encantaven les maduixes que creixien sota la seva finestra. Tots els seus veïns estaven orgullosos de viure amb un follet i n'estaven molt d'ell. Fins que un dia, un dia ben trist, un rumor va començar a circular entre brunzits per tot el jardí: en realitat en Ramonet no era més que un nan de jardí, un vulgar nan com qualsevol altre dels que n'hi ha a munts pels voltants; i els nans, tenen molt mala fama.

La vella Filomena Talp ha perdut el seu estimat tresor. L'havia amagat en un lloc segur, un cau petit i elegant, però ara ja no hi era. Remou cel i terra per tot el jardí, busca entre les flors de la Mireia l'Abella, li pregunta a l'Escarabat Bernat després d'atropellar-lo per les presses, però el seu tresor continua sense aparèixer.

Una nit de lluna plena, l'Estela Óssa Menor cau del cel estelat al jardí de les Bestioles Curioses. És la Cuca Dellum qui provoca aquest fet quan prova de despenjar la Lluna i tan sols aconsegueix despenjar un cassó. Dins d'aquest cassó l'Estela ha realitzat un viatge terrible i ben llarg que l'ha deixada ben atordida.

En Bernat era un escarabat artista. Cada dia plantava el seu cavallet en un raconet del jardí i pintava durant hores i hores el seu tema preferit: les flors. Quan començava a fer-se fosc i no hi havia prou llum, arreplegava els seus estris i tornava cap a casa amb la tela sota el braç. En Bernat també pintava retrats però no de qualsevol...

Hi havia una vegada una petita eruga una mica rabassuda que es deia Menuda. Menuda i les seves germanes rosegaven sense descans les fulles més verdes i cruixents. I s'ho passaven d'allò més bé. Però aquesta vida de tiberis va durar un cert temps fins que cada una de les erugues va començar a buscar un lloc on poder descansar. Al cap d'un temps, totes elles s'havien convertit en unes papallones molt boniques a excepció de la nostra amiga Menuda, que continuava sent una eruga.

Erizo Rollizo busca un hogar donde hibernar. Pero la búsqueda se hace difícil y el lugar que elige poco a poco se desvanece al tratarse de la montaña de leña que el duendecillo necesitaba para pasar el frío invierno.

• A Conejo y Ardilla les encantaría toparse con un amigo. ¿Ocurrirá algún día o continuarán sin conocerse?
• Los dos animalitos están tan ocupados con sus propias vidas que, en diversas circunstancias, pierden la oportunidad de encontrarse.
• Únete a ellos en su divertida carrera para encontrar un amigo.

En Bertie és una girafa amb una vida molt monòtona. Tots els dies s'assemblen tant! El mateix esmorçar, la mateixa migdiada, el mateix arbre... Però a ell ja li està bé així. Fins que un bon dia en Bertie es va quedar adormit! I, quan es va despertar, no va veure ningú. Però si ell mai no havia estat sol!!

De cop, en Bertie es va quedar garratibat: coneix una criatura ben bé com ell, però de color Blau.

A partir d'aquell moment, tot canvia...

Reimpresión junio

• Allà on vagis, jo et seguiré. Facis el que facis, amb tu em quedaré.
• És fantàstic tenir amics de debò que et facin costat tant en els bons com en els mals moments. Ara bé, a vegades (només a vegades), els amics poden ser una mica..., com ho diré..., carregOSos. 
• Tot aquell que hagi tingut un bon amic es veurà identificat en aquest llibre tan divertit i entranyable sobre l'amistat.

També en castellà

El senyor Rialler, gran cavaller, treu pit. Té moltes ganes de trobar un enemic. Però està d'allò més avorrit. Què pot fer? On pot anar? Necessita un enemic. Sabeu com lluitarà aquest galant contra els seus terribles contrincants?

• -¿Qué vamos a hacer, Hugo -preguntó Héctor de camino a casa-. Mi arte ya no le interesa a nadie. ¿Quién va a querer escuchar a un viejo violinista como yo cuando pueden ver a un oso pianista de fama mundial?
• En esta tierna continuación de El oso y el piano, un perro que toca el violín y su amigo humano comparten la alegría de la música y descubren que, incluso en tiempos tristes y difíciles, la buena amistad resulta duradera.

También en catalán>>