Joana Biarnés. Disparant amb el cor

Joana Biarnés. Disparant amb el cor

  • Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme espanyol. Ferma i decidida, es va obrir pas en un ofici llavors masculinitzat i sotmès al dictat del pensament únic en una Espanya trista, empobrida i estreta de mires.
  • Com un reporter més, el seu treball va dependre de la notícia: l'esport a l' reportatge social passant per accidents i catàstrofes. També va saber utilitzar l'enginy i l'empatia per connectar amb la faràndula noticiosa de l'època: va guiar a Serrat en els seus primers passos per Madrid, va fotografiar Raphael en les seves gires, va acompanyar a Massiel a comprar el vestit per al Festival d'Eurovisió i va aconseguir fotografiar als Beatles al seu hotel de Barcelona. 
  • Mantenint com a segell diferencial el que sempre li havia inculcat el seu pare -que tot reportatge, per extens que fos, havia de condensar-se en «la foto» -, Joana Biarnés va aconseguir èxits periodístics i va produir imatges fresques i espontànies, potser despreocupades de l'ortodòxia tècnica, però vives i creïbles, que reflecteixen el batec vital d'una època.

Más detalles

29,90 € IVA incl.

Joana Biarnés va iniciar-se en l’ofici amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de
Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits de la grada
per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos. Va ser també el seu pare qui
la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona. En acabar els estudis
el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir
treballant de fotògrafa: foto fi xa de cinema, publicitat, moda, fotografi a industrial, entre
d’altres. El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que
el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única
dona fi ns a 1967. Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans fi gures de l’ofi ci.

Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment,
per a algunes agències. El 1985, en vista del creixent interés en la prensa groga respecte les
notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la
cuina. El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb
gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fi ns a la seva jubilació, el 2007.

AUTORA

Joana Biarnés es va iniciar al ofici amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, ​​on va haver d'aguantar els acudits gruixuts de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos. Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l'Escola de Periodisme de Barcelona. En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fixa de cinema, publicitat, moda, fotografia industrial, entre altres. El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l'única dona fins a 1967. Allí va tenir l'ocasió de treballar i aprendre amb grans figures del ofici. Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències. El 1985, en vista del creixent mercadeig groc de les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina. El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.

No hay reseñas de clientes en este momento.

Escribe tu opinión

Joana Biarnés. Disparant amb el cor

Joana Biarnés. Disparant amb el cor

  • Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme espanyol. Ferma i decidida, es va obrir pas en un ofici llavors masculinitzat i sotmès al dictat del pensament únic en una Espanya trista, empobrida i estreta de mires.
  • Com un reporter més, el seu treball va dependre de la notícia: l'esport a l' reportatge social passant per accidents i catàstrofes. També va saber utilitzar l'enginy i l'empatia per connectar amb la faràndula noticiosa de l'època: va guiar a Serrat en els seus primers passos per Madrid, va fotografiar Raphael en les seves gires, va acompanyar a Massiel a comprar el vestit per al Festival d'Eurovisió i va aconseguir fotografiar als Beatles al seu hotel de Barcelona. 
  • Mantenint com a segell diferencial el que sempre li havia inculcat el seu pare -que tot reportatge, per extens que fos, havia de condensar-se en «la foto» -, Joana Biarnés va aconseguir èxits periodístics i va produir imatges fresques i espontànies, potser despreocupades de l'ortodòxia tècnica, però vives i creïbles, que reflecteixen el batec vital d'una època.
Product successfully added to the product comparison!