Milers de famílies a l'Amèrica Central es veuen abocades a un èxode d'alt risc: més de tres milions i mig han aconseguit esquivar els murs dels Estats Units i vuit-centes mil han sol·licitat asil a Europa -a les quals se'n sumen centenars de milers que han estat rebutjades o invisibilitzades-. Situacions insostenibles especialment per a les dones, blanc de totes les formes de violència patriarcal, amb els més alts índexs de feminicidis i impunitat al món. De fet, les dones tenen un paper qualitativament decisiu en les resistències i es fan valer davant de tot tipus de fustigacions patriarcals.

Les comunitats defineixen els seus projectes de vida, basats tant en les cosmovisions ancestrals hereves de les seves matrius culturals originàries, com en conceptes i pràctiques encunyades per moviments socials de les últimes dècades, com la sobirania alimentària, l'agroecologia, l'economia social, l'autogestió territorial o els feminismes. Tal com diuen, "som la naturalesa que es defensa ...". I que defensa a tota la humanitat, caldria afegir.

Contingut

Aliances per a una pau segura. L'empatia que transcendeix les imatges (Manel Vila i Motlló. Director General de Cooperació al Desenvolupament) 5
Activistes per la vida a l'Amèrica Central (Àlex Guillamón Lloret, Entrepobles) 7
Guatemala 11
Hondures 73

Autor

Gervasio Sánchez és periodista des de 1984. Els seus treballs es publiquen en Heraldo de Aragón i La Vanguardia, i col·labora amb la cadena SER i la BBC. És autor de diversos llibres fotogràfics, entre ells Dones Women / Afganistan, Kosovo, Nens de la guerra, Sierra Leone. Guerra i pau, La caravana de la mort. Les víctimes de Pinochet, Batecs de el temps, Vides minades i Sarajevo 1992-2008 (publicats per Blume). Ha estat mereixedor dels premis Cirilo Rodríguez, Club Internacional de Premsa, Andalusia de Cultura, Drets Humans de Periodisme, Liber Press, Javier Bueno i Joan Alsina de Casa Amèrica Catalunya; les institucions aragoneses li van concedir la Medalla d'Or de Santa Isabel de Portugal i la Medalla a l'Mèrit professional. El 2008 va obtenir el Premi Ortega i Gasset per la fotografia Sofia Elface Fumo amb la seva filla Alia i el 2009 el Premi Nacional de Fotografia. A l'abril de 2011 va rebre el Premi Internacional Julio Anguita Parrado per "la seva independència, la seva excel·lència periodística i per ser capaç de mantenir una clara consciència cívica i un permanent compromís cívic". El jurat també va voler "reconèixer en la seva figura el valor de la feina dels reporters gràfics". Al maig de 2011 va rebre la Gran Creu de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social. És enviat especial per la pau de la UNESCO des de 1998.