Un llibre d’art, amb 108 pàgines, en un format apaïsat de 30 x 16 cm, enquadernat en rústica, que presenta una tria de versos del Poema del Bosc de Riquer, ceràmiques de l'Eulàlia Sayrach i poemes del Martí Boada en diàleg, amb un epíleg i poema final de la Teresa Costa Gramunt, comissària de l’any Riquer.

“De manera com molt espontània hi estableixo un profund diàleg, tot inspirant-me en els seus dibuixos de les flors, de les nimfes, de les fades del bosc, i meravellant-me després amb el seu cant al bosc. Majoritàriament vaig gravar les vegetacions en plats, per allò de reivindicar l'art utilitari que la ceràmica ens brinda. Hi vaig gravar, doncs, flors ornamentals, fulles, herbes, sobretot les humils i imprescindibles "males herbes", que són les meves preferides potser perquè també la Ceràmica és la més humil de les Belles Arts, tant, que tot i ser la mare de la resta, ha estat incomprensiblement exclosa, tractada a part, com un ofici, un art menor. I jo sempre aprofito per reivindicar-la com a ART en majúscules, com van fer Picasso i Palau, aquests dos grans mestres que van estimar l'alquímia del fang o la terra amb el foc”

[Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales]

AUTORS

Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales és veterinària de formació, ceramista de vocació i iogui. Descobreix la ceràmica de ben petita a l’escola com a extraescolar, i se n’enamora per sempre. Des de llavors que la va aprenent en diferents centres cívics fins que l’estudia més a fons a l’escola D’Art la Industrial de Barcelona, de la mà d’Esther Ramos. Deixa la seva feina com a veterinària oficial a l’administració per dedicar-se a la família, a la ceràmica i al ioga a temps complet el 2013, arran de la mort sobtada de la seva mare; és el detonant que la fa centrar en allò que realment l’omple i dona sentit a la seva vida. Ha participat en diverses exposicions personals i col·lectives amb les seves ceràmiques, entre elles a la Fundació Josep Palau i Fabre, de Caldes d’Estrac i a l'Associació de Ceramistes de Catalunya amb Del foc al vers, una mostra conjunta de les seves ceràmiques en harmonia amb poemes de Feliu Formosa. Va col·laborar en aquesta mostra, que ha estat publicada en forma de llibre, el fotògraf Jordi Parra. Actualment exposa a la Fundació Palau fins al 21 de maig La poesia sempre tindrà un plat a taula, un recull de dos treballs ceràmic-poètics; per una banda Tarda de vidre amb Olga Xirinacs i per l'altra Alexandre de Riquer sempre tindrà un plat a taula, amb Martí Boada, treballs també exposats recentment a Barcelona a l'Associació de Ceramistes i a la Casa de l'Artista en Terres de Cruïlla a la Sènia, participant en el llibre El simbolisme artúric en el Poema del Bosc d'Alexandre de Riquer.

Martí Boada és doctor en Ciències Ambientals, màster i llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. És professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a més de professor de la Universitat de Califòrnia, campus de Santa Bàrbara; de la Universitat de Talca, Xile; de la Universitat de Missoula, Montana, Estats Units; de la Universitat de Zacatecas, Mèxic i de Tolosa le Mirail, França. És membre del programa Antàrtic espanyol i autor de més de seixanta llibres de divulgació científica, a més de formar part del Comitè Espanyol del PNUMA i de la UICN. Ha estat guardonat amb diversos premis en reconeixement a la seva trajectòria.

Alexandre de Riquer (Calaf, Anoia, 3 de maig de 1856-Palma de Mallorca, 13 de novembre de 1920) va ser pintor, dibuixant, dissenyador i decorador, cartellista, gravador, escriptor i poeta, bibliòfil i crític d'art, animador i promotor d'iniciatives culturals, polemista i pedagog. Amb una concepció universal de l'art, va ser un artista i un humanista polifacètic que per temperament i amb un gavadal d'aptituds creatives va esdevenir un modernista de cap a peus. Va ser el capdavanter i impulsor dels corrents artístics i humanístics d'inspiració britànica que van granar en el nostre àmbit cultural. Fruit dels seus viatges a Londres, va ser la figura central i l'introductor a Catalunya del Prerafaelisme, del conreu de les arts decoratives i visuals que preconitzava William Morris (1834-1896), fundador del moviment Arts and Crafts, així com del cartellisme i de l'exlibrisme artístic d'inspiració anglesa. “Bellesa intel·lectual i bondat espiritual” va ser el lema d'Alexandre de Riquer, que resumeix el sentir íntim que irradia en la seva vida i obra.

Teresa Costa Gramunt viu a Vilanova i la Geltrú. És dissenyadora d’exlibris i escriptora. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes i membre de l’Associació Dones Artistes Som 7. Amb formació artística i humanista en belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica intensament a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes o nouvelles, contes i narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió en diversos mitjans. Actualment: Eix Diari, El 3 de vuit, La Fura, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees, les arts i les lletres i Catorze 14. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme. Ha traduït llibres del català al castellà i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies.