[Desenterrant el silenci] Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar

Una història, gairebé al límit de l'oblit, que s'ha pogut recuperar gràcies als testimonis dels qui el van conèixer o van sentir a parlar d'ell, però també a partir dels textos del mestre i de les redaccions del seus alumnes que es van editar a l'escola.

Aquesta obra és fruit d'una investigació en profunditat i hi han col·laborat el periodista Francesc Escribano, amb el relat de la biografia del mestre; el fotògraf Sergi Bernal, amb la documentació gràfica i la recollida de testimonis; l’antropòleg Francisco Ferrándiz, amb la narració de la seva experiència a peu de fossa, i la historiadora Queralt Solé, amb la contextualització del moment històric i amb la direcció de l’obra.

Contingut

Presentació 13

Desenterrant el silenci (Queralt Solé) 16

Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar (Francesc Escribano) 28

Antoni Benaiges a peu de fossa (Francisco Ferrándiz) 86

Fosses comunes del segle xxi a Espanya (Francisco Ferrándiz) 124

Bibliografia 133

Text en anglès 137

Autors

Francesc Escribano és escriptor, periodista i professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Ha desenvolupat el seu treball com a periodista en ràdio, premsa i, fonamentalment, a la televisió. En la seva faceta d'escriptor ha elaborat dos llibres, un sobre el bisbe Pere Casaldàliga i un altre sobre l'últim pres polític executat per la dictadura franquista, Salvador Puig Antich. És director de Minoria Absoluta.

Sergi Bernal és fotògraf documental i de viatges; va ser guardonat amb el primer premi al Festival de Fotoreportatge Visa Off de Perpinyà el 2009, amb un projecte de fotografies sobre la Xina més rural. Ha realitzat exposicions a Barcelona, ​​Madrid, Perpinyà, Mataró i Dakhla. El reportatge Desenterrant el silenci, projecte que dignifica les persones desaparegudes i assassinades pel feixisme, va ser guanyador d'una beca al Fòrum Fotogràfic de Can Basté (2010).

Francisco Ferrándiz, antropòleg per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, és Científic Titular de l'Institut de Llengua, Literatura i Antropologia (ILLA) del Centre de Ciències Humanes i Socials (CCHS) del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Els seus camps d'interès inclouen els estudis culturals, la religiositat popular, l'antropologia visual, l'antropologia mèdica, l'antropologia del cos i l'antropologia de la violència, amb especial èmfasi en investigacions relacionades amb la memòria i el trauma social. Ha estat professor i / o investigador de les Universitats de Berkeley, Virginia, Central de Veneçuela, Utrecht, Autònoma del Estado de Morelos, Deusto i Extremadura. Ha impartit també docència de postgrau en les Universitats Central de Barcelona, ​​Complutense, Rovira i Virgili i del País Basc. A la Universitat de Deusto (1999-2006), va ser director de la Càtedra UNESCO per a la Formació de Recursos Humans per a Amèrica Llatina (2001-2002), i director del Doctorat Migracions i conflictes en la societat global (2002-2006). Actualment és Coordinador de la xarxa europea EDEN (European Doctorate Enhancement on Peace and Conflict Research), finançada pel programa Erasmus de la Comissió Europea. Ha publicat nombrosos articles en revistes nacionals i internacionals, i és autor de diversos llibres.

Queralt Solé és doctora en Història Contemporània i professora lectora a la Universitat de Barcelona. És autora de nombrosos articles i llibres sobre la Guerra Civil espanyola (violència, repressió, exili) així com sobre la dictadura franquista i la seva repressió, institucionalització i memòria.