Joana Biarnés va iniciar-se en l’ofi ci amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos. Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona. En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fi xa de cinema, publicitat, moda, fotografi a industrial, entre d’altres. El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única dona fi ns a 1967. Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans fi gures de l’ofici.

Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències. El 1985, en vista del creixent interés en la prensa groga respecte les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina. El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.