.

[Versió Digital PDF] Joana Biarnés. Disparant amb el cor

[Versió digital PDF]

  • Joana Biarnés és la primera fotorreportera del periodisme espanyol. Ferma i decidida, es va obrir pas en un ofici aleshores masculinitzat i sotmès al dictat del pensament únic en una Espanya trista, empobrida i estreta de mires.
  • Com un reporter més, el seu treball va dependre de la notícia: l’esport al reportatge social passant per accidents i catàstrofes. També va saber utilitzar l’enginy i l’empatia per connectar amb la faràndula noticiosa de l’època: va guiar a Serrat en els seus primers passos per Madrid, va fotografi ar a Raphael en les seves gires, va acompanyar a Massiel a comprar el vestit per al Festival d’Eurovisió i va aconseguir fotografi ar els Beatles al seu hotel de Barcelona.
  • Mantenint com a segell diferencial el que sempre li havia inculcat el seu pare –que tot reportatge, per extens que fos, havia de condensar-se en «la foto»–, Joana Biarnés va aconseguir èxits periodístics i va produir imatges fresques i espontànies, potser despreocupades de l’ortodòxia tècnica, però vives i creïbles, que refl ecteixen el batec vital d’una època.

***Una vegada feta la compra de aquest llibre digital, us enviarem un email amb l'arxiu en PDF.

16,45 €
Impuestos incluidos
Quantity:

Joana Biarnés

288 Págs.

18 x 24 cm

9788417056179

Joana Biarnés va iniciar-se en l’ofi ci amb el seu pare, Joan Biarnés, col·laborador de Mundo Deportivo, en camps de futbol, on va haver d’aguantar els acudits de la grada per la seva imatge femenina, amb faldilla i cabells rossos. Va ser també el seu pare qui la va encoratjar a formar-se en l’Escola de Periodisme de Barcelona. En acabar els estudis el 1959, els diaris es negaven a donar-li feina per la seva condició de dona, però va seguir treballant de fotògrafa: foto fi xa de cinema, publicitat, moda, fotografi a industrial, entre d’altres. El 1963, una col·laboració casual a Barcelona per al diari Pueblo va fer que el director del rotatiu li oferís un contracte en la redacció de Madrid, on va ser l’única dona fi ns a 1967. Allí va tenir l’ocasió de treballar i aprendre amb grans fi gures de l’ofici.

Després de deixar Pueblo el 1973, va treballar per a Blanco y Negro, del diari ABC i, posteriorment, per a algunes agències. El 1985, en vista del creixent interés en la prensa groga respecte les notícies del cor, va decidir abandonar la professió i dedicar-se a la seva altra gran passió: la cuina. El 1986, amb el seu marit, el periodista francès Jean Michel Bamberger, va muntar amb gran èxit el restaurant Cana Joana a Eivissa, que va regentar fins a la seva jubilació, el 2007.