.

El bosc mai no falla

"De manera com molt espontània hi estableixo un profund diàleg, tot inspirant-me en els seus dibuixos de les flors, de les nimfes, de les fades del bosc, i meravellant-me després amb el seu cant al bosc. Majoritàriament vaig gravar les vegetacions en plats, per allò de reivindicar l’art utilitari que la ceràmica ens brinda. Hi vaig gravar, doncs, flors ornamentals, fulles, herbes, sobretot les humils i imprescindibles «males herbes», que són les meves preferides potser perquè també la ceràmica és la més humil de les belles arts, tant, que tot i ser la mare de la resta, ha estat incomprensiblement exclosa, tractada a part, com un ofici, un art menor. I jo sempre aprofito per reivindicar-la com a ART en majúscules, com van fer Picasso i Palau, aquests dos grans mestres que van estimar l’alquímia del fang o la terra amb el foc". 

[Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales]

"El bosc és el repòs de grans felicitats".

[Alexandre de Riquer] 

No disponible.

Eulàlia Sayrach / Martí Boada

108 pàgines

27,5 x 16,5 cm

Rústega amb solapes

9788410048386

Contingut

Tria de versos de Poema del bosc, d’Alexandre de Riquer, en diàleg amb ceràmiques d’Eulàlia Sayrach i poemes de Martí Boada. Epíleg de Teresa Costa-Gramunt.

Autors

Eulàlia Sayrach i Muñoz de Morales és veterinària de formació, ceramista de vocació i professora de ioga. Estudià ceràmica a l’Escola d’Art La Industrial de Barcelona, de la mà d’Esther Ramos.  Ha participat en diverses exposicions personals i col·lectives amb les seves ceràmiques, entre elles a la Fundació Josep Palau i Fabre, de Caldes d’Estrac, i a l’Associació de Ceramistes de Catalunya amb Del foc al vers, una mostra conjunta de les seves ceràmiques en harmonia amb poemes de Feliu Formosa, recollit en forma de llibre amb fotografies de Jordi Parra. Ha exposat a la Fundació Palau La poesia sempre tindrà un plat a taula, un recull de dos treballs ceramicopoètics: per una banda, el llibre Tarda de vidre amb Olga Xirinacs i, per l’altra, Alexandre de Riquer sempre tindrà un plat a taula, amb Martí Boada, que ara recollim en el llibre El bosc mai no falla. Aquests dos treballs també han estat exposats a Barcelona a l’Associació de Ceramistes i a la Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla a la Sénia, on va participar en el llibre El simbolisme artúric en el “Poema del bosc” d’Alexandre de Riquer. El seu treball Tarda de vidre també ha estat exposat al CIAR de Montblanc, en el marc de Terrània.

Martí Boada és doctor en Ciències Ambientals, màster i llicenciat en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona, i llicenciat en Estudis Catalans per la Universitat de Perpinyà. És professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), a més de professor de la Universitat de Califòrnia, campus de Santa Barbara; de la Universitat de Talca, Xile; de la Universitat de Missoula, Montana, Estats Units; de la Universitat de Zacatecas, Mèxic, i de Tolosa Le Mirail, França. És membre del programa Antàrtic espanyol i autor de més de seixanta llibres de divulgació científica, a més de formar part del Comitè Espanyol del PNUMA i de la UICN. Ha estat guardonat amb diversos premis en reconeixement a la seva trajectòria

Alexandre de Riquer (Calaf, Anoia, 3 de maig de 1856-Palma de Mallorca, 13 de novembre de 1920) va ser pintor, dibuixant, dissenyador i decorador, cartellista, gravador, escriptor i poeta, bibliòfil i crític d’art, animador i promotor d’iniciatives culturals, polemista i pedagog. Amb una concepció universal de l’art, va ser un artista i un humanista polifacètic que per temperament i amb un gavadal d’aptituds creatives, va esdevenir un modernista de cap a peus. Va ser el capdavanter i impulsor dels corrents artístics i humanístics d’inspiració britànica que van granar en el nostre àmbit cultural. Fruit dels seus viatges a Londres, va ser la figura central i l’introductor a Catalunya del Prerafaelisme, del conreu de les arts decoratives i visuals que preconitzava William Morris (1834-1896), fundador del moviment Arts and Crafts, així com del cartellisme i de l’exlibrisme artístic d’inspiració anglesa. “Bellesa intel·lectual i bondat  espiritual” va ser el lema d’Alexandre de Riquer, que resumeix el sentir íntim que irradia en la seva vida i obra.

Teresa Costa-Gramunt viu a Vilanova i la Geltrú. És dissenyadora d’exlibris i escriptora. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes i membre de l’Associació Dones Artistes Som 7. Amb formació artística i humanista en belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica intensament a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes o nouvelles, contes i narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d’opinió en diversos mitjans. Actualment: Eix Diari, El 3 de vuit, La Fura, Núvol, El Temps de les Arts, Quadern de les idees, les arts i les lletres i Catorze 14. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme. Ha traduït llibres del català al castellà i a la inversa. La seva obra poètica forma part de diverses antologies.