Hi havia una vegada una abella que s'anomenava Mireia i que vivia en una diminuta caseta al peu d'un roser. L'abella es passava el dia de flor en flor per tot el jardí i quan arribava a la seva llar preparava pots de mel i caramels. Però un bon dia, al tornar a la seva caseta, s'ho va trobar tot remogut i amb la majoria dels pots de mel buits.

Hormiga Edelmira era la más pequeña de la comunidad de obreras del jardín. Todos los días salía en busca de comida con sus hermanas, pero todo lo que encontraba era demasiado pesado para transportarlo o demasiado grande para ella. Todas sus compañeras se reían de ella y, finalmente, un día la reina de las hormigas mandó expulsar a Edelmira de la colonia por no ser capaz de cumplir con su tarea.

Un ladrón rondaba por el jardín. Membrillo no tenía ninguna duda. Sus zanahorias, sus lechugas y sus coles desaparecían del huerto cuando se daba la vuelta. Estaba seguro que se trataba de un conejo, por lo que buscó su madriguera, pero en su empeño sólo encontró un sombrero de copa, negro y brillante. De repente, de su interior apareció un conejo blanco como la nieve.

La vieja Guadalupe Topo ha perdido su querido tesoro. Lo había escondido en un lugar seguro, una pequeña y elegante madriguera, pero ahora ha desaparecido. Remueve cielo y tierra por todo el jardín, busca entre las flores de Abeja Teresa, le pregunta a Escarabajo Gustavo después de atropellarlo por la prisa, pero su tesoro sigue sin aparecer.

A l'Alfred Hàmster, com qualsevol animal de companyia, no li mancava res: tenia una família que l'estimava i li donava de menjar. Quan la família marxava, però, l'Alfred es posava trist, molt trist, perquè ell era l'únic que no podia anar d'excursió. Però un bon dia va decidir d'amagar-se al fons del cistell del menjar i va iniciar el seu primer viatge amb els nens i els seus pares.

Una nit de lluna plena, l'Estela Óssa Menor cau del cel estelat al jardí de les Bestioles Curioses. És la Cuca Dellum qui provoca aquest fet quan prova de despenjar la Lluna i tan sols aconsegueix despenjar un cassó. Dins d'aquest cassó l'Estela ha realitzat un viatge terrible i ben llarg que l'ha deixada ben atordida.

Amb el seu petit cos verd llampant, el seu enorme cap i els ulls grossos com plats, en Ambròs Capgròs no passa desapercebut al jardí. Per això, quan aquest realitza la seva primera excursió fora de la bassa, els habitants del jardí el confonen amb un extraterrestre.

La Josefina era feliç en el seu amagatall a sobre del galliner. Però un bon dia quan va tornar a casa seva es va adonar que algú s'havia entretingut a empastifar de fang les parets. Les orenetes havien decidit construir allí el seu niu i a partir d'ara la ratolina hauria de compartir la seva llar, perquè aquesta era una senyal de bona sort, segons li havia explicat la seva amiga l'Amanda Musaranya.

La Manya era una aranya negra i peluda que viva a les golfes d'una casa de nines en una cantonada fosca i plena de pols on mai no hi pujava ningú. L'Aranya Manya només coneixia les golfes i les coses que per allà s'hi trobaven. Però vet aquí que un dia va rebre la visita d'un ratolí que li va prometre mostrar-li un jardí ple de papallones cruixents i tendres a canvi d'una mica de fil.

Cada mañana, con los ojos todavía medio cerrados por el sueño, Tortuga Lúa salía de casa. Lentamente, un paso tras otro, atravesaba el jardín haciendo siempre el mismo camino, el que le conducía al huerto. Sin embargo, la buena voluntad con que lo cuidaba no era suficiente: Lúa necesitaba ayuda, pero todavía no se había dado cuenta.

Amb l’arribada de la primavera, els ocells començaven a fer-se un lloc al vell avet, on vivia la Violeta Mallerenga, per cantar dalt de les seves branques. Però aquesta frenètica construcció de nius provocava un autèntic terrabastall que feia posar a la Violeta de molt mal humor. Aleshores va passar quelcom que encara la va indignar molt més, un pollet va caure del niu i va anar a parar just davant de la porta de la caseta de fusta de la mallerenga.

A Jaime le han puesto gafas. Pero le da vergüenza llevarlas en clase. Hasta que un día, gracias a sus gafas nuevas, logra encontrar la mascota del colegio. Luego dará con bufandas, gorros, patines y toda clase de objetos perdidos. Jaime descubre así que con sus gafas es capaz de ver cosas que los demás niños no alcanzan a ver. Ve tanto, y tan claro, que se hace famoso.Y resuelve misterios. Una mañana, en el colegio, logra averiguar quién miente y quién dice la verdad. Por eso, sus gafas rojas parecen gafas mágicas. Cuando él se da cuenta, ya nunca más quiere ir a ningún sitio sin ellas.

• —Perdonen, por favor, ¿soy suyo? ¡Soy de un dinosaurio, de eso estoy seguro!
• Cuando un viento helado desplaza un huevo lejos de su nido, cinco amables dinosaurios se unen para devolverlo a su hogar antes de que caiga la noche.
• Sin embargo… ¿a quién pertenece el huevo perdido? ¿Lo averiguarán a tiempo?

También en catalán>>

• Un dia, al bosc, un osset va trobar una cosa que no havia vist mai. «Què deu ser aquest objecte tan estrany?», va pensar. Amb cautela, el va començar a palpar amb aquelles potes rabassudes...
• Amb el transcurs del temps, l'ós va aprendre a tocar l'estrany instrument. Un dia, per casualitat, un pare i el seu fill, que esmorzaven al bosc, van sentir els bells sons del piano. L'ós els va acompanyar en un increïble viatge a Nova York, on la seva extraordinària habilitat el va convertir en un personatge famós. Va aconseguir la fama, la fortuna i tota la música del món, però trobava a faltar als seus amics i a la família que havia deixat enrere.

També en castellà>>

• Un día, en el bosque, un pequeño osezno encontró algo que no había visto nunca. «¿Qué debe ser esta cosa tan rara?», pensó. Y la tocó tímidamente con sus pezuñas regordetas...
• Con el transcurso del tiempo, el oso aprendió a tocar el extraño instrumento. Un día, por casualidad, los hermosos sonidos del piano llegaron a oídos de un padre y su hijo, que almorzaban en el bosque. El oso los acompañó en un increíble viaje a Nueva York, donde su extraordinaria habilidad lo convirtió en una gran estrella. Consiguió la fama, la fortuna y toda la música del mundo, pero echaba de menos a sus amigos y a la familia que había dejado atrás.

También en catalán>>

• Descubre el mundo de manera divertida a través de las páginas de este libro, en el que podrás encontrar respuestas a muchas preguntas que se plantean los niños de entre 2 y 4 años.
• ¿Por qué debes lavarte las manos? ¿Cuándo usas el orinal?
• ¿Cómo te cepillas los dientes?

• Descubre el mundo de manera divertida a través de las páginas de este libro, en el que podrás encontrar respuestas a muchas preguntas que se plantean los niños de entre 2 y 4 años.
• ¿Por qué tenemos que comer y beber? ¿Qué crece en el huerto?
• ¿Cómo puedes ayudar en la cocina?

—Sus manos son tan grandes como mesas—dijo el abuelo—, sus piernas tan largas como tubos de desagüe y sus pies tan enormes como botes de remo. ¿Sabes a quién me refiero?

—Al gigante secreto —suspiró Guille—. Me has contado esa historia miles de veces, abuelo. ¡Te lo estás inventando!

La vella Filomena Talp ha perdut el seu estimat tresor. L'havia amagat en un lloc segur, un cau petit i elegant, però ara ja no hi era. Remou cel i terra per tot el jardí, busca entre les flors de la Mireia l'Abella, li pregunta a l'Escarabat Bernat després d'atropellar-lo per les presses, però el seu tresor continua sense aparèixer.

En Llangandaix Banyabaix viu entre les pedres d'una vella tàpia. En Banyabaix és covard per naturalesa! Al sentir mínim soroll ja surt escuat. Un dia es celebra una gran festa al jardí i en Banyabaix decideix unir-se al grup encoratjat pels seus amics, però la inesperada arribada d'una saltamartí l'espanta tant que el llangandaix, completament esparverat, desapareix a corre-cuita anant a parar equivocadament a la casa de l'Ada Ratapinyada.

La Mireia l'Abella pateix un ensurt de mort quan s'adona de que els seus caramels i la carbassa d'en Ramonet han desaparegut. La Cuca Dellum es proposa resoldre el misteri i per la nit descobreixen els propòsits d'en Renat Ratpenat.

De tots els habitants del jardí, la Noemí era, segons es comentava, qui tenia menys enteniment. Però per sort, quan algun cop feia les coses malament, ningú no s'empipava, perquè la Noemí tenia bon cor i sempre estava disposada a ajudar els altres.

Al jardí de les Bestioles Curioses hi havia un metge força estrany. L'únic remei que coneixia per curar els pacients eren les picades, un mètode no massa agradable. El fill del doctor Mosquit es deia Frederic. Tot i que ell no hi estava gens d'acord, el desig del seu pare era que fos metge.

Quan els habitants del jardí dormien, la Cuca Dellum es llevava. Ella era una mena de fada a qui li encantaven els «pícnits». Però que és un «pícnit»? Doncs és ben bé com un pícnic, però en comptes de fer-se de dia i sobre l’herba es fa de nit i al cel.

Hi havia una vegada una papallona que es deia Gregori i vivia al jardí, en una caseta envoltada de margarides, lliris i rosers. En Gregori es delia per estar entre les flors i s’hi passava tot el dia. Quan el sol es ponia se’n tornava cap a casa. Un matí, quan va anar a veure les seves estimades amigues, es va quedar ben parat, perquè totes estaven tancades.

En Ramonet era petit com un polze i vivia en una encisadora caseta en forma de bolet al jardí de les Bestioles Curioses. Al follet li encantaven les maduixes que creixien sota la seva finestra. Tots els seus veïns estaven orgullosos de viure amb un follet i n'estaven molt d'ell. Fins que un dia, un dia ben trist, un rumor va començar a circular entre brunzits per tot el jardí: en realitat en Ramonet no era més que un nan de jardí, un vulgar nan com qualsevol altre dels que n'hi ha a munts pels voltants; i els nans, tenen molt mala fama.

En Simó Castor no volia fer-se gran, però els seus pares van considerar que havia arribat el moment de formar la seva pròpia família i construir la seva futura llar. Així doncs, seguint les instruccions dels seus progenitors, en Simó va sortir al bosc a buscar un arbre del que pogués extreure la fusta necessària per la seva nova casa. Durant la realització d’aquesta tasca va fer dos bons amics, l’osseta i el senyor mussol. Tots dos el van ajudar a construir la seva cabana a la vora del riu.

Cuando Teresa echó de su casa a la pulga Raimunda y fue a parar a la casa de Membrillo, ésta nunca hubiera imaginado el futuro profesional que le esperaba. Membrillo estuvo encantado de acoger a Raimunda en su casa y poder enseñarle sus trucos. Como la pulga aprendía rápido, decidieron montar un espectáculo, y fue tal el éxito que obtuvo, que el director de circo más famoso quiso llevarse a Raimunda de gira mundial.

Celestino Grillo había regresado con su vestido de retales y con su destartalado organillo. Con él y con su música llegó la alegría al jardín. Durante su visita a la colmena, la reina de las abejas decidió que ella también era capaz de hacer sonar aquel organillo e invitó a todos los bichitos a un concierto.

• Descubre el mundo de manera divertida a través de las páginas de este libro, en el que podrás encontrar respuestas a muchas preguntas que se plantean los niños de entre 2 y 4 años.
• ¿De qué se alimentan las plantas? ¿Cómo crecen los girasoles?
• ¿Por qué las flores huelen tan bien?