Hi havia una vegada una panerola que es deia Òscar i que sempre feia cara de pomes agres. Sovint estava trist i abatut i mai no somreia ni s'ho passava bé. Ni tan sols els seus amics sabien què fer per animar-lo. Ell no sortia mai de la seva casa trista i fosca, només quan havia d'anar a buscar menjar.

Malgrat que la neu i el fred li esborrifaven les plomes, l'Aniol ensenyava el seu pit roig al cel i cantava davant de la finestra on cada matí una mà amiga deixava engrunes de pa per als ocells. Quan acabava de refilar la melodia, de seguida anava a picotejar les engrunes que li havien deixat. Però aquell dia no hi havia engrunes. Els pardals, sempre tan espavilats, se les havien cruspit totes. I així va succeir dia rere dia, fins que l'Aniol, fastiguejat, va haver de fugir.

Cada matí, amb els ulls encara mig tancats per la son, Tortuga Lluna sortia de casa. Lentament, pas rere pas, travessava el jardí agafant sempre el mateix camí: el que duia a l'hort. Però tot i la bona voluntat amb la que se'n cuidava, això no era suficient: la Lluna definitivament necessitava ajuda, però ella encara no se n'havia donat.

La Mireia l'Abella pateix un ensurt de mort quan s'adona de que els seus caramels i la carbassa d'en Ramonet han desaparegut. La Cuca Dellum es proposa resoldre el misteri i per la nit descobreixen els propòsits d'en Renat Ratpenat.

La Josefina era feliç en el seu amagatall a sobre del galliner. Però un bon dia quan va tornar a casa seva es va adonar que algú s'havia entretingut a empastifar de fang les parets. Les orenetes havien decidit construir allí el seu niu i a partir d'ara la ratolina hauria de compartir la seva llar, perquè aquesta era una senyal de bona sort, segons li havia explicat la seva amiga l'Amanda Musaranya.

L'Andròmina és una bruixa que fa realitat el somni del tímid Llangardaix Banyabaix convertint-lo en un drac amb ales que treu foc per la boca. En Banyabaix ara és un llangardaix feliç amb el seu nou aspecte. Però al matí següent, quan en Banyabaix surt a passejar pel jardí, els seus amics no el reconeixen i fugen espantats.

Maruja es una hechicera que cumple el sueño del tímido Renato Lagarto convirtiéndolo en un dragón alado que echa fuego por la boca. Renato es ahora feliz con su nuevo aspecto. Pero a la mañana siguiente, al salir Renato a pasear por el jardín, sus amigos no lo reconocen y huyen asustados.

En Samsó Eriçó busca un indret on poder hivernar. Però aquesta cerca es fa difícil i el lloc que escolleix poc a poc es desfà ja que es tracta d'una muntanya de troncs de llenya que el Follet necessita per poder passar calent l'hivern.

Erizo Rollizo busca un hogar donde hibernar. Pero la búsqueda se hace difícil y el lugar que elige poco a poco se desvanece al tratarse de la montaña de leña que el duendecillo necesitaba para pasar el frío invierno.

En Llangandaix Banyabaix viu entre les pedres d'una vella tàpia. En Banyabaix és covard per naturalesa! Al sentir mínim soroll ja surt escuat. Un dia es celebra una gran festa al jardí i en Banyabaix decideix unir-se al grup encoratjat pels seus amics, però la inesperada arribada d'una saltamartí l'espanta tant que el llangandaix, completament esparverat, desapareix a corre-cuita anant a parar equivocadament a la casa de l'Ada Ratapinyada.

Amb el seu petit cos verd llampant, el seu enorme cap i els ulls grossos com plats, en Ambròs Capgròs no passa desapercebut al jardí. Per això, quan aquest realitza la seva primera excursió fora de la bassa, els habitants del jardí el confonen amb un extraterrestre.

La dolça i encisadora Julieta Reineta tenia un munt de germanes i una pila de cosines, però aquestes, a diferència d'ella, eren cruels i despietades. Sempre se'n reien del pobre Romeu, un gripau com cal, estimat per tots al jardí però amb un físic que no l'acompanyava.

La vieja Guadalupe Topo ha perdido su querido tesoro. Lo había escondido en un lugar seguro, una pequeña y elegante madriguera, pero ahora ha desaparecido. Remueve cielo y tierra por todo el jardín, busca entre las flores de Abeja Teresa, le pregunta a Escarabajo Gustavo después de atropellarlo por la prisa, pero su tesoro sigue sin aparecer.

Úrsula Libélula vivía sola en una casita húmeda situada en medio del estanque. No le gustaba que la molestasen, por lo que no invitaba nunca a nadie. Pero un día alguien se acercó a grandes saltos a su casa.

Una nit de lluna plena, l'Estela Óssa Menor cau del cel estelat al jardí de les Bestioles Curioses. És la Cuca Dellum qui provoca aquest fet quan prova de despenjar la Lluna i tan sols aconsegueix despenjar un cassó. Dins d'aquest cassó l'Estela ha realitzat un viatge terrible i ben llarg que l'ha deixada ben atordida.

L'Úrsula Libèl·lula vivia sola en una caseta humida situada al mig de l'estany. No li agradava ser destorbada i per això no convidava mai ningú. Però vet aquí que un dia algú es va apropar fent grans salts a casa de l'Úrsula.

La vella Filomena Talp ha perdut el seu estimat tresor. L'havia amagat en un lloc segur, un cau petit i elegant, però ara ja no hi era. Remou cel i terra per tot el jardí, busca entre les flors de la Mireia l'Abella, li pregunta a l'Escarabat Bernat després d'atropellar-lo per les presses, però el seu tresor continua sense aparèixer.

En Ramonet va ensenyar als seus amics un meravellós descobriment que acabava de trobar al jardí, una figureta misteriosa que creia que li donaria sort. Però en realitat es tractava d'una fava amb la que decideixen poder proclamar al seu nou rei. Les bestioles fan córrer la veu sobre la gran celebració que s'està preparant. Tothom tindrà la possibilitat de convertir-se en rei.

Mariano era un gusano que no destacaba precisamente por su buena educación. Era un gusano orgulloso, cotilla y muy guasón. Eran tantas las historias sobre las bromas y las burlas de Mariano hacia sus vecinos que ya ni se contaban. Por ello, en el jardín se estaba gestando una extraña conspiración.

En Pasqual era un cuc que no destacava precisament per la seva bona educació. Era un cuc orgullós, tafaner i molt burlaner. Eren tantes les històries sobre les bromes i les malifetes d'en Pasqual cap als seus veïns que aquests ja havien desistit d'explicar-les. Per tot això, al jardí s'hi gestava una estranya conspiració.

Los habitantes del jardín de los Bichitos Curiosos creen que Membrillo es en realidad Papá Noel. Esta confidencia, que en un principio sólo conocía Piojo Rastrojo, se convierte con rapidez en un secreto a voces. Membrillo empieza a recibir decenas de cartas y listas de regalos por parte de amigos y conocidos de la vecindad.

En el huerto vive una hortelana de lo más curiosa que se llama Rosa Babosa. Tiene un apetito voraz, pero su gran pasión son las coles de todo tipo, siempre y cuando tengan hojas crujientes que roer. A Rosa a menudo la visitan parientes, amigos y vecinos con los que comparte mesa.

Els habitants del jardí de les Bestioles Curioses creuen que en Ramonet és en realitat el Pare Noel. Aquesta confidència, que en un principi només la coneixia en Poll Rostoll, deixa de ser ben ràpidament un secret. I en Ramonet comença a rebre desenes de cartes i llistes de regals per part d'amics i coneguts de tot el veïnatge.

Al bell mig de l'hort viu una camperola ben curiosa que s'anomena Rufina Llimaga. Té sempre una gana de llop i la seva gran passió són les cols de tota mena, sempre i quan tinguin fulles tendres per mossegar. Sovint parents, amics i veïns visiten a la Rufina i tots plegats comparteixen taula.

Cuando Teresa echó de su casa a la pulga Raimunda y fue a parar a la casa de Membrillo, ésta nunca hubiera imaginado el futuro profesional que le esperaba. Membrillo estuvo encantado de acoger a Raimunda en su casa y poder enseñarle sus trucos. Como la pulga aprendía rápido, decidieron montar un espectáculo, y fue tal el éxito que obtuvo, que el director de circo más famoso quiso llevarse a Raimunda de gira mundial.

Quan la Mireia va fer fora de casa seva a la puça Llúcia i va anar a parar a casa d’en Ramonet, aquesta mai s’hagués pogut imaginar el futur professional que l’esperava. En Ramonet estava encantat d’acollir a la Llúcia a casa seva i així poder-li ensenyar els seus trucs. Com que la puça aprenia molt ràpid, ben aviat van decidir muntar un espectacle que va tenir tant d’èxit, que el director de circ més famós va voler que la Llúcia l’acompanyés a la seva gira mundial.

Celestino Grillo había regresado con su vestido de retales y con su destartalado organillo. Con él y con su música llegó la alegría al jardín. Durante su visita a la colmena, la reina de las abejas decidió que ella también era capaz de hacer sonar aquel organillo e invitó a todos los bichitos a un concierto.

En Serafí Grill havia tornat amb el seu vestit de parracs apedaçats i amb el seu orgue atrotinat. Amb ell i la seva música l’alegria va arribar al jardí. Durant la seva visita al rusc, la reina de les abelles va decidir que ella també era capaç de fer sonar aquell orgue i va convidar a totes les bestioles a un concert.

En Simó Castor no volia fer-se gran, però els seus pares van considerar que havia arribat el moment de formar la seva pròpia família i construir la seva futura llar. Així doncs, seguint les instruccions dels seus progenitors, en Simó va sortir al bosc a buscar un arbre del que pogués extreure la fusta necessària per la seva nova casa. Durant la realització d’aquesta tasca va fer dos bons amics, l’osseta i el senyor mussol. Tots dos el van ajudar a construir la seva cabana a la vora del riu.

Amb l’arribada de la primavera, els ocells començaven a fer-se un lloc al vell avet, on vivia la Violeta Mallerenga, per cantar dalt de les seves branques. Però aquesta frenètica construcció de nius provocava un autèntic terrabastall que feia posar a la Violeta de molt mal humor. Aleshores va passar quelcom que encara la va indignar molt més, un pollet va caure del niu i va anar a parar just davant de la porta de la caseta de fusta de la mallerenga.